IU Exterior: tres anys en defensa dels drets de l'emigració espanyola

Els dies 29 i 30 d'abril de 2017 de fa just avui tres anys, Brussel·les acollia la I Assemblea d'Izquierda Unida a l'Exterior (IU Exterior), una federació nascuda del desig de les bases militants emigrades d'implicar-se i participar políticament amb un subjecte polític comú i de ple dret: el de la classe treballadora emigrada. Es tancava així un cicle començat al juny de 2016 amb la XI Assemblea Federal d'IU, on va quedar registrada en el capítol III dels seus estatuts «amb els mateixos drets i deures que qualsevol altra federació».

Les arrels del projecte es troben molt més enrere: des de l'exili republicà al qual es van veure abocats els i les camarades del Partit Comunista d'Espanya a conseqüència de la dictadura franquista, primer; fins a la creació, per part de l'emigració econòmica dels anys 60, de les ja extintes federacions d'IU a països com Bèlgica, Luxemburg, França, Alemanya o Suïssa. Amb la finalitat de cicle que va suposar la fundació d'IU Exterior, sorgia llavors un nou en el qual portem immersos en aquests tres anys, i que es basa en un fet fàcilment constatable: en un món globalitzat, el gruix dels problemes de l'emigració espanyola són els mateixos a Berlín que a Nova York. I és que, malgrat haver emigrat en moments diferents, tota l'emigració comparteix la mateixa lluita i les mateixes emocions en deixar la seva terra. Per això, malgrat la seva joventut com a federació, les bases i la lluita que movien les antigues federacions de països avui conflueixen i es consoliden, després de tres anys, en aquesta nova estructura.

«Comptar amb l'experiència vital i de lluita de diferents generacions de persones migrants és un tresor, però per a posar-lo en valor és necessari que ens organitzem de la forma més adequada»

Declaració de la I Assemblea d'IU Exterior

IU Exterior ho continuem conformant avui persones emigrades disposades a lluitar pel nostre present i el nostre futur en contra de polítiques injustes i de la retallada de drets a la ciutadania a l'exterior, amb exemples com la lluita per la derogació del vot pregat o l'exclusió de la sanitat universal, però també per la lluita que comporta la nostra condició de migrants. Com a procedents o descendents de persones nascudes en un país europeu, som conscients de la nostra situació de privilegi respecte a altres llocs d'origen, però no tenim dubte que totes i tots som migrants. Tenim clar que la discriminació que sofrim sota el sistema capitalista és de classe, i no oblidem, per exemple, la triple discriminació que sofreixen les dones migrants: racista, masclista i capitalista. Per això, entre altres coses, des de la seva creació, la federació compta amb corresponsabilitats paritàries en el seu màxim òrgan executiu: la Comissió Col·legiada.

Direcció original d'IU Exterior, composta d'esquerra a dreta per Alejo Beltrán, Miguel Sánchez, Alicia de Medina-Rosers, María Martínez, Marta Mosquera, Eduardo Velázquez, Teresa Laguna i Gonzalo Montoro.

La composició d'aquest òrgan diu molt també d'algunes de les peculiaritats de les noves migracions: la flexibilitat i la precarietat laboral. Al llarg d'aquests tres anys, han deixat la seva petjada per la Col·legiada d'IU Exterior les companyes i companys Marta Mosquera i María Martínez (Coordinació); Alicia de Medina-Rosers, José Criado i Miguel Sánchez (Organització i Finances); Teresa Laguna, Paula Velasco i Alejo Beltrán (Acció Política); i Gonzalo Montoro (Comunicació Política). Al treball de totes elles i ells, així com el de tantes militants de base anònims o no, veterans o nous, ens devem des de l'actual direcció i des de les assemblees locals de Brussel·les (Bèlgica), Berlín i Frankfurt (Alemanya), Luxemburg, Zuric (Suïssa), Lió i Tolosa (França), i Buenos Aires (l'Argentina), a les quals se li suma la nova i recentment creada assemblea IU Global, una assemblea virtual per a permetre la participació de la militància sense assemblea local pròxima. Totes elles exerceixen una tasca fonamental per a poder donar resposta política a les problemàtiques de l'emigració en l'exterior. Els seus coordinadors i coordinadores traslladen les problemàtiques locals a la Comissió Coordinadora d'IU Exterior, el màxim òrgan de direcció, per a integrar totes les lluites en el nostre treball diari. Malgrat les distàncies físiques, no són només les noves tecnologies les que permeten que tota la nostra militància estigui en constant coordinació: és l'alt component humà i l'elevat compromís militant amb la justícia el que ens manté en peus.

Treballadora, dona i migrant: la triple discriminació

Des del seu naixement, la federació va voler posar el focus a la necessitat de reconèixer a la dona migrant com a subjecte polític propi dins de l'ampli espectre de l'emigració. Per això, a través de la participació en diversos espais, les militants d'IU van començar celebrant xerrades com Desmuntant l'amor romàntic, organitzades per IU Brussel·les i IU Luxemburg, per a acabar portant a tots els racons la històrica mobilització del 8 de març de 2018 o manifestant-nos en contra de la infame sentència de «La Manada». A l'agost de 2018, ens sumem a les històriques mobilitzacions que van tenyir l'Argentina i la resta del món de verd per a reclamar la legalització de la llei d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs al país sud-americà. Però sabem que una de les majors situacions d'explotació que sofreixen les dones migrants és la prostitució. Per això, des de Berlín denunciem la construcció de ‘sex-boxs’ per a prostitutes en la capital alemanya com un dels exemples més terribles als quals es veuen abocades les dones, moltes d'elles migrants, sota aquest sistema patriarcal.

Al setembre de 2019 vam estar en la Fête de l’Humanité, la festa del Partit Comunista Francès, precisament per a denunciar la triple discriminació que sofreixen les dones migrants en una taula rodona titulada Dona i Emigració; un format que repetiríem posteriorment amb les nostres xerrades en línia de #FormaciónExterior.

Participació electoral amb garanties

Una de les primeres mesures que va posar en marxa només ser creada la federació va ser posar sobre la taula la necessitat de derogar l'infame vot pregat davant els i les representants d'IU en el Congrés dels Diputats. Però la derogació d'aquesta mesura, aprovada en 2011 per part de PP, PSOE, CiU i PNB, i que ha provocat que el percentatge de participació a l'estranger mai hagi aconseguit el 7% de vots reals, no pot quedar-se aquí. Perquè sigui efectiva la participació de l'emigració, des d'IU Exterior creiem a més en l'ampliació dels terminis d'inscripció en els registres consulars, la realització de tràmits previs de manera online, una correcta actualització dels censos de residents absents (CERA) i temporals (ERTA), i la nostra mesura estrella: la reivindicació d'una circumscripció exterior per a l'emigració, que ens situaria com la tercera província en nombre d'electors. Al setembre de 2018 iniciem una campanya per a recordar-li-ho, en 196 tuits durant 165 dies, a Pedro Sánchez. I, encara que aconseguim incloure aquest punt en la negociació dels fallits pressupostos generals i en els nostres programes electorals, no aconseguim treure la mesura endavant, malgrat les nostres interpel·lacions en el Parlament i dels cants de sirena que ens deien que sí. Per això, acabem demanant carbó per a Pedro i cridant al prec de vot, precisament, per a deixar de pregar. Totes aquestes vulneracions d'un dret tan bàsic com el del vot van ser recopilades per les nostres companyes d'Acció Política. Continuarem barallant-ho.

Un altre dels motius pels quals la federació d'IU Exterior va néixer va ser el d'apoderar políticament a l'emigració. Un dels eixos per a aconseguir-ho va ser la implicació activa en els processos electorals amb la inclusió de la nostra anterior coportaveu María Martínez a les llistes a les eleccions europees; el coportaveu Eduardo Velázquez en les del Senat per Palència; el nostre avui corresponsable d'Organització Jaime Martínez com a cap de llista d'IU per Palència a les Corts de Castella i Lleó; o nostra avui coportaveu Nerea Fernández en la candidatura de confluència Unides per Navalmoral a l'ajuntament de Navalmoral de la Mata (Càceres). Però la nostra participació no es va limitar a la nostra presència en llistes. Així, a més de la nostra habitual presència en consolats de tot el món durant les eleccions, vam mostrar el nostre suport a candidatures com la de Adelante Andalucia davant les eleccions del 2 de desembre de 2018 amb un vídeo en el qual enarboràvem la seva bandera des de totes parts.

Per un retorn digne

Davant un discurs triomfalista del llavors Govern del PP sobre un retorn de l'emigració que no s'estava donant, des d'IU Exterior decidim posar en marxa al desembre de 2017 la campanya #AñoNuevoVidaFuera com a punta de llança d'una de les majors causes enarborades per IU Exterior: el retorn en condicions dignes de l'emigració que, a causa de la precarietat a Espanya, es va veure obligada a buscar-se un futur a un país diferent del seu. La nostra tesi era clara: les iniciatives per a promoure el retorn de l'emigració eren insuficients i no estaven funcionant, i així ho denunciem. Per a això, al juny de 2018 vam promoure unes jornades de debat amb organitzacions com a Marea Granada i Podemos Exterior, així com amb representants polítics municipals i internacionals, per a recaptar noves perspectives sobre el retorn dels qui coneixen de primera mà l'experiència de l'emigració. Totes les propostes van quedar reflectides en una estratègia estatal, autonòmica i municipal amb exigències concretes, posteriorment aprovades per la Coordinadora Federal d'Esquerra Unida sota el títol Retorn: perspectives des de l'emigració, que van ser presentades en forma de mocions en ajuntaments i comunitats autònomes de tot l'Estat. A més, encara que sabem que l'emigració és heterogènia i no entén de classes ni formació acadèmica, som conscients que existeix un creixent nombre d'investigadors i investigadores que s'han vist obligades a l'exercici de la seva activitat en l'exterior, i davant aquesta casuística interpel·lem al ministre de Ciència, Innovació i Universitats al Senat a través de nostra llavors senadora Vanessa Angustia. Continuarem brindant perquè, com deien els qui ens van precedir, l'any vinent ho fem a Espanya.

Justícia per als i les descendents

Poc després de néixer, IU Exterior reivindicava ja la necessitat de promulgar una nova Llei de Descendents per a concedir la nacionalitat espanyola als i les descendents dels qui van ser desposseïts d'ella a conseqüència de la Guerra Civil, l'exili i la dictadura franquista, per a cobrir així les llacunes deixades per la llei aprovada en 2007. Al maig de 2018, vam tornar a reivindicar la necessitat de donar cobertura a totes les casuístiques en l'II Congrés de Nacionalitat Espanyola. El treball d'IU Exterior va veure els seus fruits amb l'admissió a tràmit, al juny de 2018, d'una Proposició de Llei de Descendents promoguda per Units Podem – En Comú Podem – En Marea amb el vot positiu de tots els grups parlamentaris del Senat, malgrat l'intent posterior de deixar-la sense raó de ser. Lamentablement, la convocatòria de noves eleccions va impedir la seva posterior tramitació i va provocar el reinici del treball parlamentari. Aquesta proposta, que continuem treballant i que va arribar a ser presentada pel nostre coportaveu Eduardo Velázquez a l'Argentina i l'Uruguai, va ser recollida per les nostres companyes en el Congrés de mà de la nostra corresponsable d'Acció Política Pilar Moura, descendent d'espanyols a l'Argentina.

Precarietat del personal laboral del Servei Exterior

La lluita per la millora de les condicions laborals del personal del Servei Exterior en ambaixades, consolats i altres entitats de l'Estat espanyol en l'exterior ha estat des dels inicis un dels fronts de lluita d'IU Exterior. Amb sous congelats des de 2008 malgrat la inflació de països com l'Argentina o de l'elevat nivell de vida d'uns altres com Austràlia, moltes d'aquestes treballadores es troben desbordades per a atendre, en condicions dignes, a una població espanyola que s'ha incrementat fins als més de 2,5 milions de persones en els últims anys. Per això, donem suport a la vaga organitzada el 16 d'octubre de 2017 i presentem diverses preguntes parlamentàries sobre aquest tema. Al febrer de 2018, registrem una sol·licitud de reunió amb el ministre d'Hisenda i Funció Pública, així com d'Afers exteriors i Cooperació, per a donar trasllat d'aquesta problemàtica. Amb l'arribada del primer Govern de Pedro Sánchez, el vam tornar a recordar, i el continuarem recordant.

Un Brexit sense pèrdua de drets

La pèrdua de drets provocada pel Brexit és una de les principals preocupacions de la població espanyola emigrada a Regne Unit, actualment, el major país receptor d'emigrants d'origen espanyol. Per això, durant el nostre primer any com a federació vam voler escoltar de boca dels propis emigrants quins anaven a ser els problemes que s'acabarien donant. Posteriorment, la nostra avui coportaveu Nerea Fernández Cordero va alertar des del Parlament Europeu dels problemes que es podrien generar de seguir endavant amb un Brexit dur, com la situació de les treballadores transfrontereres que denunciava l'eurodiputada Sira Rego, qui també va recaptar de primera mà les demandes de l'emigració a Londres. Ara, a través de la nostra assemblea IU Global, continuarem treballant en aquestes demandes.

Precarietat laboral

Ja en el seu primer any, IU Exterior va posar en relleu al Parlament Europeu la necessitat de donar sortida a problemàtiques com les que venien sofrint treballadors i treballadores com els del sector de la logística en empreses de treball temporal (ETT) als Països Baixos. Un mes més tard, el llavors diputat Miguel Ángel Bustamante, a iniciativa d'IU Exterior, preguntava al Govern per les condicions de semiesclavitud d'aquestes treballadores, a l'una que començavem la campanya #HolandaETT en xarxes socials. Poc després vèiem com el Govern del PP reconeixia l'existència d'aquests abusos per part de les ETT, però no oferia solucions. Mentrestant, des de Berlín, ens sumàvem a les protestes de Amazon en Lluita per la concessió del premi Axel Springler a Jeff Bezos, l’amo de Amazon.

Després de treballar en aquesta problemàtica, identifiquem la necessitat de conèixer sobre el terreny les situacions que s'estaven donant amb una visita presencial que reflectim en un vídeo, per a posteriorment denunciar aquesta explotació davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. La petició, que va ser admesa a tràmit, segueix oberta a adhesions.

Solidaritat internacional i lluita contra el feixisme

Com a organització de classe, tenim clar que la solidaritat no entén de fronteres ni de races. Precisament per això, i davant l'augment del discurs d'extrema dreta, a més de la nostra militància en IU Exterior i en altres organitzacions germanes, ens hem sumat sempre a tota convocatòria antifeixista que ha tingut lloc en el nostre entorn, fent honor al nostre «No passaran» que és ja universal a tot el món. A més, hem fet nostra la causa contra el bloqueig del poble cubà i de la seva lluita contra l'imperialisme.

Pel dret a unes pensions dignes

En el seu periple a la recerca de justícia, els marins gallecs del Long Hope van passar per ciutats com Berlín, Zuric, Londres o Dublín, on són sempre acompanyades per les nostres companyes per a reivindicar el cobrament de les pensions que els deu el govern noruec, després d'haver treballat durant dècades a bord de vaixells pesquers del país nòrdic. Tenim clar que la lluita per les pensions dels qui ens van precedir és també la nostra lluita.

Solidaritat amb el personal de Ryanair en lluita

Com a emigrants, el transport més comú entre les nostres localitats d'origen i els països de destinació ja no és el tren o el vaixell, com fessin els qui ens van antecedir: els qui avui migrem depenem en la nostra majoria del transport aeri, moltes vegades obligades a fer ús de companyies de baix cost. També com a treballadors i treballadores som conscients del que significa la lluita pels drets d'una plantilla organitzada. Per això, quan el personal de Ryanair va ser cridat a la vaga al juliol de 2018, des d'IU Exterior vam mostrar tot el nostre suport i cridem a la solidaritat d'usuaris i usuàries malgrat els perjudicis que els pogués ocasionar la companyia en el seu desistiment de funcions. De cara a la vaga de gener de 2019, vam tornar a reiterar el nostre suport. I una vegada més, al setembre de 2019. I les que facin falta. Perquè sabem que la lluita és l'únic camí: a l'abril de 2020, la Audiencia Nacional donava la raó a la plantilla de Ryanair i anul·lava el ERE.

Memòria democràtica de l'exili

En IU Exterior som conscients que som hereus i hereves d'un fil vermell que, al llarg de la història, ha estat mantingut per milions de persones a la recerca de justícia per tot el món. Com a tals, l'assemblea d'IU Buenos Aires va sortir el 24 de març de 2018 als carrers de la capital bonaerense per a reclamar Memòria, Veritat i Justícia per les i els desapareguts durant les dictadures argentina i espanyola, i posteriorment li lliurem en mà una carta a Mariano Rajoy per a exigir-li l'extradició de 17 torturadors franquistes a l'Argentina. A més, com cada any, commemorem i posem en valor el 14 d'Abril, aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, amb tours republicans com els de Berlín o Tolosa, i altres esdeveniments en llocs com Brussel·les, Luxemburg o Zuric, on homenatgem el interbrigadista suís Joseph Marbacher. Però també recordem, perquè no tornin a ocórrer, cites més agres com la del cop militar contra la República o l'assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht.

El futur

El tercer aniversari de la nostra federació arriba en un moment extremadament atípic: enmig d'una pandèmia mundial, on l'emigració està sofrint com ningú les conseqüències de la falta de coordinació entre països a l'hora d'atallar la Covid-19, però també formant part, com a Esquerra Unida, d'un Govern de coalició per primera vegada en la història de la nostra recent democràcia. El repte i la responsabilitat són enormes, però estem disposades i disposats a assumir-lo. Mentrestant, continuarem valent-nos de les noves tecnologies i del nostre compromís militant per a seguir endavant, unides sempre per aquest fil vermell que no entén de fronteres ni nacionalitats.

caCatalà
es_ESCastellano en_GBEnglish (UK) fr_FRFrançais gl_ESGalego euEuskara de_DEDeutsch caCatalà